Exercici 4 sobre l'evolució política espanyola al segle XIX


4.1 Feu un resum de la Guerra del Francès del llibre (també podeu consultar els apunts de l'enllaç).
4.2 Definiu: Antic Règim, Constitució, Diputat, Sobirania nacional, Sugragi.
4.3 Feu un resum de la informació que proporciona el llibre sobre el regnat de Isabel II.
4.4 Responeu  les qüestions sobre els textos 1 i 2 següents:


Text 1
       Els que formen aquest Congrés i que representen la nació espanyola es declaren legítimament constituïts com a Corts generals i extraordinàries i declaren que en aquestes Corts resideix la sobirania nacional.
        Les Corts generals i extraordinàries de la nació espanyola (...), conformes en tot amb la voluntat general, pronunciada de la manera més energica i palesa reconeixen, proclamen i juren de nou pel seu únic i legitim rei, el senyor Ferran VII de Borbó.
         Com que no convé que quedin units el poder legislatiu, l'executiu i el judicial, les Corts generals i extraordinàries declaren que es reserva l'exercici del poder legislatiu en tota la seva extensió.                                
                                                                                                                                                Cadis 1812

  1. a)Situeu el text en el context històric.
    b) Qui era el rei d’Espanya en aquest moment?.
    c)Què és aquest document?
  2. a) Qui són els autors?
    b) On es troben reunits?.
  3. Quin sistema politic defensa el text? Indica les idees en què et bases.
  4. Expliqueu altres característiques d'aquest sistema?
  5. Quines ideologies tenien els autors del text?.
  6. Es va aplicar al 1812 aquesta Constitució? Raoneu la resposta.

Text 2.
Art. 2. Las cortes generales se compondrán de dos Cámaras:
Art. 3. La de los Próceres del Reino se compondrá:
1º De los muy reverendos arzobispos y de los reverendos obispos.
2º De Grandes de España.
3º De títulos de Castilla.
5ª De los propietarios territoriales o dueños de fábricas, manufacturas o establecimientos mercantiles que reinan a su  mérito personal y a sus circunstancias relevantes, el poseer de una renta anual de sesenta mil reales y el
haber sido anteriormente Procuradores del Reino.
Art. 7 El Rey elige y nombra los demás próceres del Reino, cuya dignidad es vitalicia.
Art. 13. La de los procuradores del Reino se compondrá de las personas que se nombren con arreglo a la ley de elecciones.
Art. 24. Al Rey toca exclusivamente convocar, suspender y disolver las  Cortes.
Art. 31. Las cortes no podrán deliberar sobre ningún asunto que no se haya sometido expresamente a su examen en virtud de un Real Decreto.
                                                                       Sainz de Varanda, R. Colección de textos fundamentales

  1. A quina institució política es refereixen els articles anteriors?.
  2. Quines funcions polítiques té?. Qui forma part?  
  3. Què suposa l'article 24?   
  4. Què significa l'article 31?.
  5. Compara els dos documents (text 1 i text 2) i treu-ne alguna conclusió.
  6. Diries que es pot parlar de separació de poders?
  7. Quin sistema políitic estableix?. Raona la resposta indicant en qines idees del document et bases.

 

4.5. Després de llegir la informació del llibre sobre “El sexenni democràtic”, feu-ne un resum.
4.6 Responeu el qüestionari sobre el document següent:

      La Nació espanyola, i en el seu nom les Corts Generals (...) decreten i sancionen la Constitució següent:
Article 16. Cap espanyol que gaudeixi dels seus drets civils no podrà ser privat del dret a votar a les eleccions de Senadors, Diputats a Corts, Diputats provincials i Regidors.
Article 17. Tampoc no podrà ser privat cap espanyol:
Del dret a expressar lliurement les seves idees i opinions, tant de paraula com per escrit, utilitzant la impremta o qualsevol altre procediment similar.
Del dret a reunir-se pacíficament.
Del dret a associar-se per a totes les finalitats de la vida humana que no siguin contràries a la moral pública, i per acabar
Del dret a dirigir peticions individualment i col·lectiva a les Corts, al rei i a les autoritats.
Article 21. La Nació s’obliga a mantenir el culte i els ministres de la religió catòlica. L’exercici públic o privat de qualsevol altre culte queda garantit a tots els residents estrangers a Espanya, sense més limitacions que les regles universals de la moral i del dret. Si alguns espanyols professessin una altra religió que la catòlica, se’ls aplicaria tot el que s’ha disposat al paràgraf anterior.
Article 32. La sobirania resideix especialment en la Nació, de la qual emanen tots els poders.
Article 33. La forma de govern de la nació espanyola és la Monarquia.
Article 34. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts.
Article 35. El poder executiu resideix en el rei, que l’exerceix mitjançant els seus ministres.
Article 36. Els tribunals exerceixen el poder judicial.

                                                                                                        Constitució de 1869  (traduït del castellà)

  1. Situeu el text en el seu context històric
  2. Comenteu  els articles 21 i 32 .   
  3. Quin sistema electoral estableix aquesta constitució?. Digues en quin article et bases.
  4. Expliqueu quin tipus d’Estat estableix aquesta Constitució analitzant les seves característiques. 
  5. Quina ideologia correspon als autors del text?.


4.7 Responeu el qüestionari sobre el document següent:

“Esta Junta Soberana acuerda:
Se procederá desde luego, y con la celeridad posible por los poderes revolucionarios, a la delimitación absoluta de la propiedad legítima y de la propiedad ilegítima.
1º Quedan confiscados y declarados propiedad colectiva del Cantón todos los bienes que radiquen en su término y que disfruten sus actuales dueños por herencia y con origen de gracia o donación real, tales como vinculaciones, mayorazgos,  etc...
2º Quedan confiscados y declarados propiedad colectiva del Cantón los bienes adquiridos por venta del Estado desde la primera desamortización eclesiástica y que hayan sido pagados menos de la tercera parte de su valor real....”             
                                                                                  Cartagena, 1º de octubre de 1873
1  Què regulava aquest decret?
2 Qui van ser els seus autors?.
3.Amb quin fet històric relaciones aquest text?.

 

4.8   Després de llegir la informació del llibre sobre el naixement del catalanisme, feu-ne un resum.
4.9  Responeu  les  qüestions del text següent:


           Però nosaltres no dubtavem, no. Nosaltres vèiem l'esperit nacional, el caràcter nacional, el pensament nacional; vèiem la llengua; i de lengua, de pensament i caràcter i esperit nacionals, en trèiem la nació; això és, una societat de gent que parlen una llengua pròpia i tenen un mateix esperit que es manifesta nu i característic per sota de la varietat de tota la vida col.lectiva.
            I vèiem més, vèiem que Catalunya tenia llengua, dret, arts propis; que tenia un esperit nacional, un caràcter nacional, un pensament nacional; Catalunya era, doncs, una nació. I el sentiment de pàtria, viu en tots el catalans, ens feia sentir que pàtria i nació eren una mateixa cosa i que Catalunya era la nostra nació, igual que la nostra pàtria.
            Si ésser pàtria, si ésser nació era tenir una llengua, una concepció jurídica, un sentit de l'art propis, si era tenir esperit, caràcter, pensament nacionals, l'existència de la nació o de la pàtria era un fet natural com l'existència d'un home, independentment del drets que li fossin de fet reconeguts.
Com que la nacionalitat és una unitat de cultura, una ànima colectiva, amb un sentir, un pensar i  un voler propis, cada nacionalitat ha de tenir la facultat d'acomodar la seva conducta col.lectiva; això és, la seva política al seu sentiment de les coses, al seu seny, al seu voler. Cada nacionalitat ha de tenir el seu Estat. (...).

                                                                                               Prat de la Riba. La nacionalitat catalana, 1906  

  1. Identifica l'ideologia de l'autor. Raona la resposta.
  2. Explica el significat de l'última idea del primer paràgraf.
  3. Què és una nació per Prat de la Riba?.
  4. A quina conclusió política arriba? (explica què significa).

Tornar al guió del T.5